Dormició

Català petit  Capella de la Dormició de Maria

 

Dedicada en un primer moment a Sant Gabriel i Sant Aleix i més tard a la Mare de Déu del Roser. A finals del segle XV i fins al segle XVIII hi havia col·locat el primer orgue documentat de l’església, segurament elevat sobre una tribuna de fusta. Des del segle XVII en aquesta capella també s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu dormida. Aquesta representació, provinent del món ortodox grec, es va popularitzar a partir del segle XV, especialment en l’àmbit mediterrani. Durant l’octava del 15 d’agost, festa de l’Assumpció de Maria, es col·locava un retaule efímer al mig de la nau que representava a Maria dormida en un gran llit. L’estructura, d’una considerable complicació escènica i elements aeris, es muntava i desmuntava per a la ocasió i la resta de l’any es deixava la imatge en aquesta capella per a la veneració. El llit actual va ser encarregat cap al 1800. En la seva factura hi estan documentats els Picanyol, una família de tallistes molt vinculats a la parròquia del Pi que també van treballar en el misteri processional dels revenedors, juntament amb Damià Campeny, i en el famós baiard de l’octava de Corpus conegut com l’Àngel Tort, encarregat a l’escultor Adrià Ferran. Aquest tipus d’estructures desmuntables van arribar a ser molt comunes en els territoris de la Corona d’Aragó. Durant la Guerra Civil la majoria de llits de Dormició van desaparèixer, a excepció del de la Catedral de Girona i el de l’església del Pi, actualment els únics antics conservats a Catalunya.

La Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre (1816-1817)

Damià Campeny i Estrany (1771-1855)

Fusta tallada, daurada i policromada, tela encartonada i aplicacions metàl·liques

Obra cedida pel MNAC: 037753-000

La processó de Dijous Sant, que organitzava l’Arxiconfraria de la Sang des de l’església del Pi, era la més important i multitudinària de Barcelona. Tant, que fins i tot gent de fora de la ciutat venia a veure-la. A la processó hi sortien diversos misteris, o “passos”, narrant les diferents estacions de la Passió de Crist, que portaven els diferents gremis o agrupacions de Barcelona. L’any 1816 el gremi de Tenders Revenedors encarregà a l’escultor Damià Campeny (que acabava de tornar de Roma), la factura del seu nou misteri; la Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre. Per Campeny representava la primera oportunitat de promocionar-se a la ciutat i de posar en pràctica tot el que havia après a Roma, i per als Tenders Revenedors suposava un encàrrec en busca de la modernitat i el prestigi que sempre havien ostentat a través d’obres de qualitat, com ja havien fet anys abans amb la factura del nou retaule de Sant Miquel del Pi. L’any següent el misteri sortia a la processó amb una gran admiració per part de tothom. Campeny es va valer de tota la seva perícia per crear un grup escultòric innovador, tant en composició com en tècniques, i utilitzant les formes més elegants del neoclassicisme romà, patents en el moble i les figures. El misteri dels Revenedors, com se l’anomenava popularment, continuà sortint a la processó de Dijous Sant fins que es deixà de fer pels voltants de 1860. Des de llavors restà guardat al palau del gremi fins a l’arribada de la Guerra Civil, en que marxà a Pedralbes juntament amb altres béns patrimonials. Aleshores inicià un periple fins a acabar al MNAC, que el va restaurar en ocasió de l’exposició temporal “El museu explora. Obres d’art a examen” i posteriorment es va cedir en dipòsit a la basílica.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Castellà petit  Capilla de la Dormición de María

 

Dedicada en un primer momento a San Gabriel y San Alejo y más tarde a la Virgen del Rosario. Des de finales del siglo XV y hasta el siglo XVIII estaba colocado el primer órgano documentado de la iglesia, seguramente elevado sobre una tribuna de madera. Des del siglo XVII en esta capilla también se veneraba la imagen de la Virgen dormida. Esta representación, proveniente del mundo ortodoxo griego, se popularizó a partir del siglo XV, especialmente en el ámbito mediterráneo. Durante la octava del 15 de agosto, fiesta de la Asunción de Maria, se colocaba un retablo efímero en medio de la nave que representaba a María dormida en un gran lecho. La estructura, de una considerable complicación escénica y elementos aéreos, se montaba y desmontaba para la ocasión y la resta del año se dejaba la imagen en esta capilla para su veneración. El lecho actual fue encargado hacía 1800. En su factura están documentados los Picanyol, una familia de tallistas muy vinculados a la parroquia del Pi que también trabajaron en el paso procesional de los revendedores, junto a Damià Campeny, y en las famosas andas de la octava de Corpus conocidas como “l’Àngel Tort”, encargado al escultor Adrià Ferran. Este tipo de estructuras desmontables llegaron a ser muy comunes en los territorios de la Corona de Aragón. Durante la Guerra Civil la mayoría de lechos de Dormición desaparecieron, a excepción del de la Catedral de Gerona y el de la iglesia del Pi, actualmente los únicos antiguos conservados en Cataluña.

La Deposición de Nuestro Señor Jesucristo en el Sepulcro (1816-1817)

Damià Campeny i Estrany (1771-1855)

Talla de madera dorada y policromada, tela encartonada i aplicaciones metálicas

Obra cedida por el MNAC: 037753-000

La procesión de Jueves Santo, que organizaba la Archicofradía de la Sangre des de la iglesia del Pi, era la más importante y multitudinaria de Barcelona. Tanto que incluso gente de fuera de la ciudad venia a verla. A la procesión salían diferentes misterios o pasos, narrando las diferentes estaciones de la Pasión de Cristo, que llevaban diversos gremios o agrupaciones de Barcelona. En 1816 el gremio de Tenderos Revendedores encargó al escultor Damià Campeny (que acababa de regresar de Roma), la factura de su nuevo misterio; la Deposición de Nuestro Señor Jesucristo en el Sepulcro. Para Campeny representaba la primera oportunidad de promocionarse en la ciudad y de poner en práctica todo lo aprendido en Roma, y para los Tenderos Revendedores suponía un encargo en busca de la modernidad y el prestigio del que siempre hacían gala a través de obras de calidad, como ya habían hecho años antes con el encargo del nuevo retablo de San Miguel del Pi. Al año siguiente el salió el misterio a procesión con gran admiración de todo el mundo. Campeny se valió de toda su pericia para crear un grupo escultórico innovador, tanto en composición como en técnicas, y utilizando las formas más elegantes del neoclasicismo romano, patentes en el mueble y las figuras. El misterio de los Revendedores, como popularmente se le llamaba, continuó saliendo a la procesión de Jueves Santo hasta que esta dejó de hacerse, hacía 1860. Desde entonces quedó guardado en el palacio del gremio hasta la llegada dela Guerra Civil, cuando fue llevada a Pedralbes junto con otros bienes patrimoniales. Entonces inició un periplo hasta terminar en el MNAC, que lo restauró en ocasión de la exposición temporal “El museu explora. Obres d’art a examen” y posteriormente lo cedió en deposito a la basílica.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Anglès petit  Chapel of the Dormition of the Mother of God

 

Firstly devoted to St. Gabriel and St. Alexis and later devoted to Our Lady of the Rosary. Since the last years of the 15th century until the 18th century the first documented organ was placed here, probably above a wood platform. Since the 17th century in this chapel was also devoted the statue of the Dormition of the Mother of God. This representation comes from the Greek Orthodox Church and became popular since the 15th century, specially in the Mediterranean area. During the Octave of the 15th of August (Feast of the Assumption of Mary), an ephemeral altarpiece was placed in the middle of the nave representing the Virgin sleeping in a great bed. The structure had hung pieces and was very skilful. It was only put together for the occasion, the rest of the year only the statue of the Dormition was shown in this chapel for its devotion. The present bed was made around 1800. In the execution were documented the family Picanyol, a workshop of wood carvers in a close relationship with the church of Pi. They also work in famous works like the Paso of the tenders (in collaboration with Damià Campeny) or the tabernacle of the Octave of Corpus Christi known as “l’Àngel Tort”, made by Adrià Ferran. This type of detachable structures became very common in the Crown of Aragon. During the Spanish Civil War the major part of this beds were destroyed, excepting the bed of the Cathedral of Girona and the bed of the church of the Pi, at present the only two examples of old beds conserved in Catalonia.

The Depostition of Our Lord Jesus Christ to the sepulchre (1816-1817)

Damià Campeny i Estrany (1771-1855)

Sculpted gilded and polychromatic wood with glued clothes and metal applies

Artwork conferred by MNAC: 037753-000

The procession of Maundy Thursday, organized by the Purest Blood’s Confraternity of the church of Pi, was the most important and multitudinous of Barcelona.  In fact all the people of the outsides of the city came to watch it. In this procession passed different mysteries, or “pasos”, that told the different stations of the  Passion of Christ and was carried by guilds or associations of Barcelona. In 1816 the guild of the shopkeepers asked to the sculptor Damià Campeny (who had just returned from Rome), the construction of his new mystery; “The deposition of Our Lord Jesus Christ at the sepulchre”. For Campeny this request represents the first opportunity to promote himself and to concretise all the knowledge he had learned in Rome, and for the shopkeepers means an order to reach modernity and the prestige that always had shown off with works of quality, as happened years before with the construction of the new altarpiece of Saint Michael of Pi. The next year the mystery went out to the procession with everybody’s great admiration. Campeny used all his skills in order to create an innovative group, both in his composition and techniques, and using the finest roman Neoclassical style, plain in the furniture and the figures. The mystery of shopkeepers, as was popularly named, continued going out in the procession of Maundy Thursday until the ceremony stop celebrating about 1860. Thenceforth the mystery remains conserved at the palace of guild until the Civil War, when was transferred with other patrimonial property to Pedralbes. Thereafter started a tour, and finally the mystery reached MNAC, who restored it in relation to the temporary exhibition “El museu explora. Obres d’art a examen” and after was conferred in deposit to the basilica.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 
 

 Dormicio

Retaule de la Mare de Déu del Roser abans de 1936
Retablo de la Virgen de Rosario antes de 1936
Altarpiece of Our Lady of the Rosary before 1936
 
Llit_mare_deu
 
Llit de la Dormició muntat per la festa de l’Assumpció
Lecho de la Dormición montado para la fiesta de la Asunción
Bed of the Dormition mounted during the feast of the Assumption