Desemparats

Català petitCapella de la Mare de Déu dels Desemparats

Retaule de la Confraria dels Desemparats (segles XIX-XX)

Ramón Amadeu Grau (1745-1821) Bonaventura Planella (1772-1844) Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0171
 
 

Aquesta capella és la seu de la Reial i Il·lustre Confraria dels Desemparats des de l’any 1568. Una associació fundada a Barcelona al segle XIV amb l’objectiu de recollir i sepultar els cossos dels ajusticiats que restaven al patíbul a mercè de les bèsties. Juntament amb l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang i la Germandat de Pau i Caritat, també establertes al Pi, eren les institucions a càrrec d’aquesta funció social i caritativa, arribant a tenir una gran transcendència a la ciutat. Cap a la segona meitat del segle XVIII hi hagué un incendi a la capella que va destruir el primitiu retaule i la imatge del segle XVI. Poc temps després se’n va fer un de nou en el que hi col·laborà el conegut escultor Ramón Amadeu i Grau amb la imatge de la titular. La marededéu de l’Amadeu és representada en l’acte d’acollir sota el seu mantell dos nens que li demanen aixopluc, una representació habitual dels desemparats però tractada aquí d’una forma molt original i realista. Una vella tradició diu que l’escultor va crear el grup en veure la seva pròpia esposa acollint tendrament els fills després de renyar-los per una entremaliadura. És una imatge de les conegudes com “de cap i pota”, és a dir, només te de talla els caps i els braços i mans, la resta son teles encartonades i vestits reals. És una de les obres més conegudes d’aquest prolífic autor. L’altar, el retaule i les llànties varen ser refets de nou l’any 1910, per l’arquitecte Juli Fossas, a expenses de la comtessa de Llívia. El conjunt queda complementat pels dos quadres dels laterals de la capell, que representen dues escenes de l’Antic Testament: Resfà enterrant els seus fills a la dreta i el martiri dels germans Macabeus a l’esquerra, ambdós realitzats l’any 1833 pel pintor Bonaventura Planella. A la part superior hi havia una pintura, actualment perduda, representant Sant Andreu i Sant Antoni Abad, els primitius titulars de la capella.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Castellà petitCapilla de la Virgen de los Desamparados

Retablo de la Cofradía de los Desamparados (siglos XIX-XX)

Ramón Amadeu Grau (1745-1821) Bonaventura Planella (1772-1844) Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0171
 

Esta capilla es la sede de la Real e Ilustre Cofradía de los Desamparados des del año 1568. Una asociación fundada en Barcelona en el siglo XIV con el objetivo de recoger y sepultar los cuerpos de los ajusticiados que permanecían en el patíbulo a merced de las bestias. Junto con la Archicofradía de la Purísima Sangre y la Hermandad de Paz y Caridad, también establecidas en el Pi, eran las instituciones a cargo de esta función social y caritativa, llegando a tener una gran trascendencia en la ciudad. Hacia la segunda mitad del siglo XVIII hubo un incendio en la capilla que destruyó el primitivo retablo y la imagen del siglo XVI. Poco tiempo después se hizo uno nuevo en el que colaboró el conocido escultor Ramón Amadeu y Grau con la imagen de la titular. La virgen de Amadeu está representada en el acto de acoger bajo su manto a dos niños que le piden cobijo, una representación habitual de los desamparados pero tratada aquí de una forma muy original y realista. Una vieja tradición cuenta que el escultor creó el grupo al ver a su propia esposa acogiendo tiernamente a sus hijos después de reñirlos por una travesura. Es una imagen de las llamadas “de vestir”, porque solo tiene tallados la cabeza, las manos y los brazos, la resta son telas encartonadas y vestidos reales. Es una de las obras más conocidas de este prolífico autor. El altar, retablo y lámparas se rehicieron en 1910, por el arquitecto Juli Fossas, a expensas de la condesa de Llívia. El conjunto se complementa por los dos cuadros de los laterales de la capilla, que representan dos escenas del Antiguo Testamento: Resfá enterrando a sus dos hijos a la derecha y el martirio de los hermanos Macabeos a la izquierda, los dos realizados en 1833 por el pintor Bonaventura Planella. En la parte superior había una pintura, actualmente perdida, que representaba a San Andrés y San Antonio Abad, los primitivos titulares de la capilla.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Anglès petitChapel of the Virgin of the Helpless

Altarpiece of the Confraternity of the Helpless (19th-20th century)

Ramón Amadeu Grau (1745-1821) Bonaventura Planella (1772-1844) Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0171
 

This chapel is the head office of the Royal and Illustrious Confraternity of the Helpless since 1568. An association founded in Barcelona during the 14th century with the objective of gather up and bury the people executed remaining in the scaffold at the mercy of the beasts. Along with the Archconfraternity of the Purest Blood and the Brotherhood of Peace and Charity they were the institutions in charge of this social and charitable function, becoming a main reference in the city. Around the end of the 18th century a fire destroyed the first altarpiece and the 16th statue. Shortly after a new altarpiece was carried out with a new statue of the Virgin made by the famous sculptor Ramón Amadeu i Grau. This Virgin is depicted in action of take two poor kids in under her cape, a habitual representation of the Helpless theme but made here in a realistic and original way. An old tale explains that the sculptor conceived the group when he saw his own wife taking his children in tenderly after told they off for a mischief. The statue is a special typology of sculpture very common in Spain where only the head, hands and feet are sculpted and the rest of the statue is dressed with real clothes, like a mannequin. The Virgin of the Helpless is one of the most famous works of Amadeu. The altar, altarpiece and lamps were rebuilt in 1910 by the architect Juli Fossas, at the expense of the countess of Llívia. The ensemble is complemented with two paintings in the sides of the chapel depicting two scenes of the Old Testament: Resfa burying his two children at the right side and the martyrdom of the seven Maccabean brothers at the left side, both made in 1833 by the painter Bonaventura Planella. On the upper side there was a painting, currently lost, depicting St. Andrew and St. Anthony the Great, the first devotions of this chapel.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Desemparats

Retaule de la Mare de Déu dels Desemparats abans de 1936 Retablo de la Virgen de los Desemparados antes de 1936 Altarpiece of Our Lady of the Helpless before 1936
 
RecollidaAjusticiat-LlibretRessenya-192304112014
Membres de la Confraria dels Desemparats recullen el cos d’un ajusticiat Miembros de la Cofradía de los Desemparados recogen el cuerpo de un ajusticiado Members of the Brotherhood of the Helpless pincking up an executed body