Sant Josep Oriol

Català petit  Capella de Sant Josep Oriol

Imatge de Sant Josep Oriol (1806) i sepulcre del sant (1702)

Ramón Amadeu i Grau (1745-1821)
MiTPi-0132 i MiTPi-0133

 
 

L’advocació de Sant Climent, com la de Sant Pancraç, havia estat una de les més antigues de l’església del Pi, ocupant molt probablement un dels tres absis de l’antiga església romànica. Amb la construcció del temple gòtic l’advocació es va traslladar a aquesta capella fins a mitjans del segle XVII, en que el titular fou San Lleopard. Fou aquí on el Dr. Josep Oriol i Bogunyà obtingué el seu benefici l’any 1686 i on fou sepultat el seu cos el 23 de març de 1702, al cantó de ponent, sota una llosa que el seu amic Joan Tolleuda, rector del Pi, feu gravar amb la següent inscripció:
“A Déu Òptim i Màxim.
En aquesta sepultura fou posat el cos del doctor Josep Oriol. Doctor en Sagrada Teologia i beneficiat d’aquesta església parroquial, el qual s’adormí feliçment en el Senyor, adornat de grans virtuts, 23 de març de 1702”
Posteriorment, la capella va ser dedicada a Sant Josep i s’hi feu un retaule, l’any 1875, pintat per Simó Gómez Polo, que cremà durant l’incendi de 1936. Després es dedicà a la Mare de Déu de Montserrat, però l’any 2012, en ocasió del retorn de les relíquies de Sant Josep Oriol a la seva sepultura, es van traslladar els altars de la Verge de Montserrat pel de Sant Josep Oriol i es col·locà la talla del sant que feu l’escultor Ramón Amadeu per a celebrar les festes de beatificació a Santa Maria del Pi, l’any 1806.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Castellà petit  Capilla de San José Oriol

Imagen de San José Oriol (1806) y sepulcro del santo (1702)

Ramón Amadeu i Grau (1745-1821)
MiTPi-0132 i MiTPi-0133
 

La advocación de San Clemente, como la de San Pancracio, fue una de las más antiguas de la iglesia del Pi, ocupando muy probablemente uno de los tres ábsides de la antigua iglesia románica. Con la construcción del templo gótico la advocación fue trasladada a esta capilla hasta mediados del siglo XVII, en que el titular fue San Leopardo. Fue aquí donde el Dr. José Oriol i Bogunyà obtuvo su beneficio en 1686 y donde fue sepultado su cuerpo el 23 de marzo de 1702, en el lado de poniente, bajo una losa que su amigo Joan Tolleuda, rector del Pi, hizo grabar con la siguiente inscripción:
“A Dios Óptimo y Máximo.
En esta sepultura fue colocado el cuerpo del doctor José Oriol. Doctor en Sagrada Teología y beneficiado de esta iglesia parroquial, el cual se durmió felizmente en el Señor, adornado de grandes virtudes, 23 de marzo de 1702”
Posteriormente, la capilla se dedicó a San José y se hizo un retablo en 1875, pintado por Simó Gómez Polo, que quemó durante el incendio de 1936. Después se dedicó a la Virgen de Montserrat, pero en 2012, en ocasión del retorno de las reliquias de San José Oriol a su sepultura, se trasladaron los altares de la Virgen de Montserrat por el de San José Oriol y se colocó la talla del santo que hizo el escultor Ramón Amadeu para celebrar las fiestas de beatificación en Santa María del Pi en el año 1806.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Anglès petit  Chapel of Saint Josep Oriol

Statue of Saint Josep Oriol and saint’s sepulchre (1702)

Ramón Amadeu i Grau (1745-1821)
MiTPi-0132 i MiTPi-0133
 

The dedication of Saint Clement together with Saint Pancras were the oldest devotions of Santa Maria del Pi, probably located in one of the three apses in the old Romanesque church. During the construction of the Gothic temple the dedication of Saint Clement was moved to this chapel until the mid-seventeenth century, when the patron saint was Saint Leopardus. In this place Dr. Josep Oriol i Bogunyà obtained his benefice in 1686 and was also buried the 23rd of march 1702, in the west side, under a gravestone written by his friend Joan Tolleuda, rector of the church, with the following inscription:
“God Best and Greatest.
In this grave was put the body of doctor Josep Oriol. Doctor of Sacred Theology and beneficed oh this parochial church, who happily fell asleep in the Lord gifted by great virtues, 23rd of march 1702”
After some time, this chapel was devoted to Saint Joseph and a new altarpiece was made in 1875, with paintings of Simó Gómez Polo, which burnt during the fire of 1936. Later the chapel was devoted to the Virgin of Montserrat, but in 2012, when the relics of Saint Josep Oriol were returned to their grave, the altar of the Virgin of Montserrat was exchanged by the altar of Saint Josep Oriol and then was placed the saint’s statue made by the sculptor Ramon Amadeu for the feasts of beatification celebrated in Santa Maria del Pi in 1806.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 
 

 SantJosep

Retaule de Sant Josep abans de 1936
Retablo de San José antes de 1936
Altarpiece of Saint Joseph before 1936
 
SBasilica d13031815141
 
 
Gravat de l’enterrament de Sant Josep Oriol, Joseph Flaugier (1806)
Grabado del entierro de San José Oriol, Joseph Flaugier (1806)
Engraving depicting the burial of Saint Josep Oriol, Joseph Flaugier (1806)