Sant Pancraç

Català petit  Capella de la Sant Pancraç

Retaule de San Pancraç (segle XX)

Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0146
 
 

L’advocació de Sant Pancraç és una de les més antigues del Pi, juntament amb la de Sant Climent. Es coneix com a mínim des de l’any 1062, ocupant probablement un dels tres absis de l’antiga església romànica, i sabem per diverses notícies que es feien testaments sagramentals sobre el seu altar. Quan es va substituir l’església romànica per la gòtica l’altar de Sant Pancraç va ocupar la primera capella del cantó de l’Epístola, l’actual pas a la sagristia, on encara es conserva la clau de volta que representa el seu martiri. Entre els segles XIX i XX canvià unes quantes vegades d’ubicació, fins que l’any 1928 ocupà aquesta capella, dedicada antigament a Santa Llúcia i Santa Margarida. L’actual retaule fou un disseny de Juli Fossas i s’inaugurà l’any 1919. Més tard s’hi afegiren les dues pintures laterals, representant el bateig i el martiri del sant.
La imatge de Sant Pancraç, enormement venerada per ser patró del treball, va ser de les poques escultures que es van salvar de la crema de 1936 i s’explica que els milicians van estar a punt de llençar-la a la foguera però a l’últim moment algú va cridar: “Aquest no, que és treballador!”, aleshores van escapçar-li el dit de la mà dreta i va quedar amb el puny alçat, “Ara sí que és dels nostres!”, van dir, i gràcies a això no es va cremar.
Juntament a Sant Pancraç, es veneren en les figures de Santa Llúcia i Sant Antoni de Pàdua.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Castellà petit  Capilla de San Pancracio

Retablo de San Pancracio (siglo XX)

Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0146
 

La advocación de San Pancracio es una de las más antiguas del Pi, junto a la de San Clemente. Se conoce como mínimo des del año 1062, ocupando probablemente uno de los tres ábsides de la antigua iglesia románica, y sabemos por diversas noticias que se hacían testamentos sacramentales sobre su altar. Cuando se sustituyó la iglesia románica por la gótica el altar de San Pancracio ocupó la primera capilla del lado de la Epístola, actual paso a la sacristía, dónde aún se conserva la clave de bóveda que representa su martirio. Entre los siglos XIX y XX cambió unas cuantas veces de ubicación, hasta que en 1928 ocupó esta capilla, dedicada antiguamente a Santa Lucía y Santa Margarita. El retablo actual fue diseñado por Juli Fossas y se inauguró en 1919. Más tarde se añadieron las dos pinturas laterales, representando el bautizo y martirio del santo.
La imagen de San Pancracio, enormemente venerada por ser patrón del trabajo, fue de las pocas esculturas que se salvaron dela quema de 1936 y se explica que los milicianos estuvieron a punto de lanzarla a la hoguera, pero en el último momento alguien gritó: “¡Este no, que es trabajador!”, entonces le arrancaron el dedo de la mano y quedó con el puño alzado, “¡Ahora si que es de los nuestros!”, dijeron, y gracias a eso no se quemó.
Junto a San Pancracio se veneran las imágenes de Santa Lucía y San Antonio de Padua.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 

Anglès petit  Chapel of Saint Pancras

Altarpiece of Saint Pancras (20th century)

Juli Fossas Martínez (1868-1945)
MiTPi-0146
 

The veneration to Saint Pancras it’s one of the oldest of Santa Maria del Pi, together with Saint Clement. It is known since the year 1062, placed probably in one of the three apses of the old Romanesque church, and there are documentation which talk about sacramental testaments made in his altar. When the Romanesque church was replaced by the Gothic church the altar of Saint Pancras was placed in the first chapel of the Epistle side, nowadays the access to the sacristy, where still can be seen the keystone depicting his martyrdom. Between the 19th and the 20th centuries the altar was moved to different places until 1928, when it was placed in the present chapel, formerly devoted to Saint Lucy and Saint Margaret. The present altarpiece was designed by Juli Fossas and was unveiled in 1919. Later two paintings were added depicting the baptism and the martyrdom of Saint Pancras.
The statue of Saint Pancras, hugely devoted for being the patron saint of the work, was one of the few statues saved in the fire of 1936, and there is a story which explains that the militiamen were about to throw him to the bonfire, but in the last moment somebody said: “Not him, he’s a worker!”, and then they pulled up the finger of his right hand and he stayed with his fist raised, “Now he’s already one of us!”, they said, and thanks to this the statue didn’t burn.
Together with Saint Pancras are the statues of Saint Lucy and Saint Anthony of Padua.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
 
 

 Puritat

Retaule de la Mare de Déu de la Providència abans de 1936
Retablo de Nuestra Señora de la Providencia antes de 1936
Altarpiece of Our Lady of Providence before 1936