(Català) Declaració i matí de pregària i reflexió

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El passat 24 de setembre, un grup de més 400 capellans i diaques dels deu bisbats catalans i de congregacions religioses, van fer pública una declaració defensant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Els signants afirmaven que davant “la convocatòria de la Generalitat d’un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre” i “davant la impossibilitat de pactar les condicions per a dur-lo a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d’aquest referèndum”.

Heus aquí el text de la declaració:

Declaració sobre el referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d’octubre

Els sotasignats, preveres i diaques al servei de les comunitats catòliques de Catalunya, moguts pels valors evangèlics i humanístics que representem i empesos per l’amor sincer al poble que volem servir, en sintonia amb els nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017),

MANIFESTEM
que, valorant totes les circumstàncies que han portat a la convocatòria per part del Govern de la Generalitat d’un referèndum d’autodeterminació el proper 1 d’octubre i davant la impossibilitat de pactar les condicions per a dur-lo a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d’aquest referèndum, i

CONVIDEM
els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència en exercici del dret fonamental que té qualsevol persona a expressar lliurement les seves posicions.

Vista la dificultat existent d’un diàleg serè i constructiu entre totes les parts, ens hem sentit moralment obligats a fer sentir la nostra veu en aquesta hora decisiva per al futur immediat de Catalunya i Espanya.

24 de setembre de 2017
Atès que molts dels signants d’aquesta declaració han hagut d’explicar els motius que els han portat a fer-la pública, han pensat que dos textos poden ser útils en aquest sentit: uns apunts del P. Bernabé Dalmau per a l’homilia del proper diumenge i l’article que Mn. Cinto Busquet ha publicat en el darrer número de Catalunya Cristiana. Els promotors de la iniciativa fan seves les paraules tant de l’un com de l’altre.

Us transcrivim aquí els dos textos:

 

Subsidi per a l’homilia del diumenge 1 octubre 2017
per als preveres i diaques signants de la Declaració sobre l’Autodeterminació de Catalunya

Aquest diumenge és molt diferent dels altres. Tots sabeu que hem estat convocats a un referèndum d’autodeterminació, i que la seva realització ha trobat molts obstacles. Més de quatre-cents preveres i quaranta diaques de tot Catalunya, de tots els bisbats i congregacions religioses, hem signat una declaració sobre aquest tema fonamentats en les paraules que el maig passat els nostres bisbes digueren ben clares: “Convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català”. Més recentment, i precisament de cara al dia d’avui, ens van convidar a pregar per aquesta intenció i així mateix ho va fer la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola dimecres passat.

Nosaltres “considerem legítima i necessària  la realització d’aquest referèndum”, i per això invitàvem “els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència”. La nostra presa de posició, la fem pensant que, com sempre, l’Església del nostre país ha volgut estar “al servei del nostre poble”, i molt especialment quan ha estat ultratjat en els seus drets fonamentals, tal com hem vist dissortadament en aquests dies.

Els cristians, i els preveres al capdavant, perquè creiem, com hem dit en l’oració introductòria, que Déu “mai no manifesta tant la seva omnipotència com quan perdona i es compadeix”, volem tenir els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist. Sant Pau ens hi ha exhortat, i desitgem per a tothom, pacíficament, tot allò que “trobem en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió”.

Només així podrem respondre amb promptitud a allò que Déu ens demani a cada moment, com el fill gran de la paràbola que acabem d’escoltar. Que sapiguem sempre fer la voluntat de Déu i respondre amb generositat a la nostra missió com a cristians i als nostres deures com a ciutadans del nostre país i del món. Catalunya, que té històricament unes arrels cristianes, també es mereix el dia d’avui l’aportació dels qui fem de la nostra fe l’estímul per a ser millors persones

Bernabé Dalmau

*****************************************************

No hem pogut callar

Els cristianisme és un camí espiritual, profundament transformador, que no comporta només l’adhesió a unes doctrines o la fidelitat a l’Església com a institució, sinó que empeny a comprometre’s per testimoniar en el món l’acció renovadora de l’Esperit i a treballar perquè totes les relacions humanes siguin més d’acord al projecte amorós de Déu envers tots els seus fills. Un cristianisme que s’acontentés amb ritus i devocions i una Església temorenca d’intervenir quan les injustícies són evidents, poc tindrien a veure amb la vida i el missatge de Jesús de Natzaret, que no va defugir d’importunar les autoritats polítiques i religioses, quan aquestes posaven la Llei per damunt la dignitat de les persones i els drets dels col·lectius més febles.

Els preveres que hem promogut la Declaració sobre el Referèndum d’Autodeterminació respectem fraternalment tots els qui consideren que no és un tema sobre el qual ens hàgim de manifestar públicament els ministres de l’Església, però en consciència no hem pogut restar silenciosos davant la reacció desproporcionada i antidemocràtica de l’Estat espanyol a les portes de la celebració d’aquesta consulta que una gran part de la població de Catalunya, des de fa més de cinc anys, demana de manera insistent, respectuosa i pacífica.

No podem acceptar la sacralització que es fa des de les institucions espanyoles de la unitat d’Espanya com un absolut intocable. Per als cristians, l´únic absolut és Déu i l’únic innegociable és el valor intrínsec que té tot ésser humà, dotat de llibertat per decidir responsablement sobre la pròpia vida i sobre el destí de les col·lectivitats de les quals forma part. Creiem que ha arribat el temps de denunciar-ho, i de dir clarament que, tenint en compte la reiterada obstinació de les institucions i dels grans partits polítics espanyols a negar els drets nacionals del nostre poble, el proper referèndum no el considerem només legítim sinó també necessari, a fi que puguem tancar satisfactòriament el “procés”, que ja s’ha allargat massa per a tots, tant per als partidaris d’una Catalunya independent com per als defensors de la unitat d’Espanya.

Ens sentim plenament en comunió amb allò que els Bisbes de Catalunya han afirmat unànimement al seu moment en les seves cartes pastorals Arrels Cristianes de Catalunya i Al servei del nostre poble, i també amb tota la Doctrina Social de l’Església. Considerem ben actuals les paraules de Sant Joan XXIII escrites a la seva encíclica Pacem in Terris (1963): «Els homes a tots els països i a tots els ambients o són ciutadans d’un estat autònom i independent, o estan a punt de ser-ho; a ningú no li agrada de sentir-se súbdit de poders polítics que provenen de fora de la pròpia Comunitat humana o del propi grup ètnic».

Cinto Busquet

*****************************************************

Els signants de la declaració volen també fer saber que, acollint la invitació dels nostres bisbes a pregar pel nostre país, han convocat per a demà, dissabte 30 de setembre de les 11.30 hores a la 1 del migdia, un MATÍ DE PREGÀRIA I REFLEXIÓ SOBRE EL MOMENT QUE VIVIM a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. Ens conviden a participar-hi i esperen que sigui un moment espiritualment reconfortant, intel·lectualment potent i artísticament bell.

Mn. Ramon Balagué i Bajona, bisbat d’Urgell; Mn. Xavier Batiste i Mercadé, bisbat de Lleida; Mn. Blai Blanquer i Cutrina, bisbat de Terrassa;Mn. Josep Bofarull i Veciana, arquebisbat de Tarragona; Mn. Martirià Brugada i Clotas, bisbat de Girona; Mn. Cinto Busquet i Paredes, focolar; Mn. Joan Casals i Cubinsà, bisbat de Solsona; P. Pere Codina i Mas, claretià; P. Bernabé Dalmau i Ribalta, monjo de Montserrat; Mn. Josep Maria Domingo i Ferrerons, bisbat de Sant Feliu de Llobregat; Mn. Josep Maria Fisa i Bosch, arquebisbat de Barcelona; Mn. Josep-Pau Gil i Llorens, bisbat de Tortosa; Mn. Josep Maria Gómez i Del Perugia, diaca del bisbat de Sant Feliu de Llobregat; Mn. Antoni Matabosch i Soler, arquebisbat de Barcelona; P. Xavier Melloni i Ribas, jesuïta; Mn. Gaspar Mora i Bartrès, bisbat de Sant Feliu de Llobregat; Mn. Xavier Morlans i Molina, arquebisbat de Barcelona; Mn. Pere Oliva i March, bisbat de Vic; P. Josep Peñarroya i Artola, cistercenc; P. Josep Maria Rierola i Roqué, escolapi; Mn. Francesc Romeu i Torrents, arquebisbat de Barcelona; P. Jordi Seubas i Goixart, caputxí.

Email this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.