Arxiu Històric

L’arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi és un dels arxius eclesiàstics més importants de la ciutat de Barcelona. El volum de la documentació i la seva qualitat és el resultat dels més de mil anys d’existència de la parròquia, que va esdevenir una de les més grans i actives de la ciutat. Els seus primers registres es remunten al segle XI i els períodes més interessants són els del segle XV al XVIII.
La documentació que custodia no és només l’habitual en un arxiu parroquial, és a dir els fons sagramentals, sinó que és el resultat de la unió de l’arxiu de la Il·lustre Junta d’Obra, els laics que van gestionar l’edifici fins ben bé el segle XX, la Reverent Comunitat de Beneficiats, els encarregats de la pastoral de l’església i de la litúrgia, i els de les diferents corporacions que han anat existint associades a la Basílica en diversos moments de la seva història.

L’arxiu va començar a ser agrupat cap a finals del segle XIV, encara amb l’església construint-se. Durant el segle XV se sistematitzaren els registres sagramentals i la documentació censal i notarial així com l’administrativa generada per la Reverenda Comunitat de Preveres Beneficiats, establerta definitivament l’any 1402 i de la que es conserva complerta, juntament de moltíssima documentació de gestió, la sèrie de les actes de les reunions (1527-1936), excepcional fons que relata mes a mes la història d’aquesta corporació i la de la parròquia. En època moderna, es compilen les diverses consuetes de sagristia i d’oficis, les quals aporten molta informació sobre la gestió de la parròquia i els seus responsables, i apareix l’arxiu de la Junta d’Obra com a entitat autònoma.

Amb la construcció d’un nou emplaçament l’any 1764, ara fa més de 250 anys, la documentació s’ubica en l’edificació actual, que ha mantingut la seva funció fins als nostres dies. L’any 1936 l’arxiu va ser salvat, gairebé en la seva totalitat, gràcies a la heroïcitat d’en Jordi Rubió i Balaguer, comissionat per la Generalitat Republicana per tal de salvar els arxius de Barcelona i d’uns companys voluntaris de la Biblioteca de Catalunya que van extreure la documentació mentre l’església encara cremava.

La documentació més antiga conservada es remunta a l’any 1142 i continua fins l’actualitat, ja que l’activitat de la Basílica encara produeix documentació. Són considerables pel seu volum les sèries econòmiques i de gestió corresponents als segles XV a XVIII, destacant la documentació relativa al protagonisme del Pi en la Guerra dels Segadors i en la de Successió, la corresponent a la beatificació de Sant Josep Oriol (1750- 1807) i la del Plat del Pobre Vergonyant, que es remunta a l’any 1401. L’arxiu es completa amb un considerable fons d’impresos i gravats del segle XVII al XX, un fons fotogràfic i audiovisual del segle XIX a XXI i una biblioteca històrica amb volums des del segle XVI.

Tot i ser un arxiu de titularitat privada, és obert al públic per la consulta i certificació dins d’un horari establert de: dilluns, dimecres i divendres de 16:30 a 20:00 i dissabtes de 10:00 a 13:30.

L’enllaç directe a la pàgina de l’ARXIU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL PI és aquest: http://www.apsmp.cat/