Postals del Pi

En aquest espai hi desem materials relacionats amb la col·lecció de postals que editem directament des de la Basílica. Podeu adquirir-les a la nostra botiga.

Nau centralObra: Vista de la nau de la Basílica Autor: Jaume Fabre, Guillem Abiell Data: 1321-1391 Estil: Gòtic Català Descripció: L’església és d’una sola nau, consta de set trams, absis poligonal i capelles entre contraforts. Les mesures són: 54 metres de llargada, 16,50 metres d’amplada i 28,50 metres d’Alçada. Fou una de les primeres esglésies de planta única que cobrien amb volta una amplada tan gran. La nova construcció gòtica substitueix al temple romànic anterior. S’inicià per l’absis i les obres quedaren parcialment aturades per causa de la Gran Pesta de 1348. La consagració es feu l’any 1453, com consta en la làpida commemorativa situada al Portal de l’Avemaria.

Rosassa de la Basílica Obra: Rosassa de la Basílica Autor: Francesc de Coma, Josep Maria Jujol Data: 1366 (refeta cap a 1950) Estil: Gòtic Català Descripció: La gran rosassa passa per ser la més gran de Catalunya, amb 10 metres de llum. Representa la visió del tron de Déu seguint un passatge de l’Apocalipsi de Sant Joan. En els dotze primers raigs hi ha representades les dotze tribus d’Israel a través d’estrelles de David i els escuts de la parròquia del Pi, de Barcelona, i les armes dels Reis d’Aragó. Al segon hi han els vint-i-quatre ancians inscrits en medallons. Tot plegat circumda el centre de la rosassa, on hi ha set estrelles que simbolitzen el rostre de Déu.

Orgue Major Obra: Orgue Major de la Basílica Autor: Gerhard Grenzing Data: 1997–en construcció Estil: Orgue de tradició catalana, de façana plana Descripció: Les primeres noticies que trobem sobre els orgues del Pi daten del segle XV. Cap al segle XVIII consta que al Pi hi havia un orgue fet per Antoni Boscà, un dels millors orgueners catalans del barroc. Per celebrar la beatificació de Sant Josep Oriol, l’any 1806 es feu un nou orgue sobre el cor de l’entrada principal, encarregat a Johan Kyburz. Aquest orgue cremà durant l’incendi de l’església l’any 1936 i fins que no s’inicià la construcció de l’actual, l’església restà sense orgue major. Façana lateral

Obra: Façana lateral i Portal de l’Avemaria Autor: Jaume Fabre, Guillem Abiell Data: 1321-1391 Estil: Gòtic Català Descripció: Al lateral de l’església s’hi trobava l’antic Fossar Major de la parròquia, que es va suprimir l’any 1817, seguint les normatives de l’època, i posteriorment es va dedicar la plaça a Sant Josep Oriol. La vista de la façana lateral permet apreciar també les restes de l’antiga espadanya, on eren les campanes mentre el campanar no fou construït i l’existència del possible comunidor, una torreta des d’on antigament es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes en èpoques de sequera. Portal de l'Ave Maria Obra: Capitells del Portal de l’Avemaria Autor: Anònim Data: s. XII Estil: Romànic Descripció: El Portal de l’Avemaria fou el primer que es va construir dels tres que té la basílica. És per això que alguns elements escultòrics de l’església anterior es van reaprofitar per al nou portal. Són els únics testimonis materials que conservem de l’antiga església romànica del Pi i es poden datar aproximadament cap al segle XII. Predomina la decoració de caire vegetal i zoomòrfica però destaca especialment una imposta que representa el Pecat Original. La destrucció de 1936 va malmetre bastant el portal per la qual cosa molt pocs elements són originals. Clau de volta de l’Anunciació

Obra: Clau de volta de l’Anunciació Autor: Anònim Data: s. XIV Estil: Gòtic Descripció: Cadascun dels trams de la basílica, des de l’absis fins a l’entrada, esta cobert per volta ogival de creueria i coronada per sengles claus de volta que, exceptuant la de l’absis, representen escenes del cicle de la Mare de Déu, la titular de l’església. La decoració escultòrica d’aquestes claus de volta és de molt bona qualitat i esta considerada com una de les més belles de la ciutat. El pas del temps ha fet que gairebé totes hagin perdut la seva policromia original, exceptuant la clau de volta de l’Anunciació, la segona començant per la capçalera, que fins i tot encara conserva restes de pintura a la plementeria que l’envolta. Mare de Déu del Pi

Obra: Mare de Déu del Pi Autor: Anònim Data: s. XIV Estil: Gòtic Descripció: Cap als volts de 1350 l’església del Pi ja comptava amb un Retaule Major amb la imatge de la Mare de Déu. Aquesta imatge devia ser molt estimada, ja que van mantenir-la quant es feu un nou retaule l’any 1508. Gairebé de miracle, es va salvar del bombardeig de 1714 que va destruir la volta de l’església i el Retaule Major. L’any 1745 es substitueix la imatge per una de nova i, presumiblement, es traslladà a la façana del Portal Major, on va estar-s’hi fins a 1936. Durant la destrucció de la basílica va ser fragmentada en trossos i posteriorment recollida i portada a Pedralbes, amb la resta de béns confiscats. Més endavant es va restaurar i retornar al Portal Major i recentment s’ha tornat a restituir al presbiteri com a imatge titular de la basílica. Custòdia Major

Obra: Custòdia Major del Pi Autor: Llàtzer de la Castanya Data: 1587 Estil: Gòtic Descripció: Aquesta magnífica obra d’orfebreria barcelonina fou encarregada per l’Obra del Pi a Llàtzer de la Castanya l’any 1587, tal i com es pot llegir en els petits escuts que hi ha al peu. Malgrat que ja feia anys que s’estilava el renaixement a Catalunya, al contracte s’estipula que la Custòdia sigui feta “a la flamenca”, es a dir, en estil gòtic. És una custòdia en forma de retaule ostensori, amb tres pinacles, essent una de les peces més importants d’aquesta tipologia. Les figures principals, a banda i banda del viril en forma de sol radiant, representen els apòstols Pere, amb les claus, i Pau, amb l’espasa. A sota, més petits, hi ha les figures de Sant Rafael amb un nen a la mà i de Sant Miquel amb arnès i escut, a l’altra banda hi ha les figures de Sant Vicenç i Sant Joan Baptista. Repartits en diferents punts també hi ha àngels tocant instruments musicals o portant els símbols de la Passió de Jesucrist. Lignum Crucis

Obra: Lignum Crucis del Rei Martí I Autor: Anònim Data: 1498 Estil: Pre-renaixement Descripció: L’any 1398 el rei Martí I l’Humà feia donació a la parròquia del Pi d’un fragment de la Vera Creu de Crist que, a la vegada, havia rebut del Papa Luna a Avinyó. Cent anys més tard el rector Gabriel Miró, manà fer un nou reliquiari per a custodiar aquesta relíquia. Es tracta d’una peça d’orfebreria de tradició gòtica, però que ja incorpora elements renaixentistes o “a la romana”, com per exemple el nus en forma de gerro o les lesenes i palmetes de la creu recreuada. Una data tan primerenca com 1498 converteix el Lignum Crucis del Pi en la primera peça d’orfebreria renaixentista de Catalunya coneguda i, per tant, adquireix un valor excepcional. A les puntes hi ha unes petites pinyes, fetes amb voluntat de vincular la peça amb l’església del Pi. També decoraven el reliquiari unes perles que s’han perdut. El Lignum Crucis va ser considerat, ja des del principi, una joia que era posada a la trona per acompanyar la lectura de l’Evangeli durant les festes principals de la basílica. Custòdia del Carme

Obra: Custòdia del Carme Autor: Anònim Data: s. XVII-XIX Estil: Barroc Descripció: La demarcació parroquial del Pi ha estat sempre la més extensa de la ciutat. Englobava també tots els convents situats a les immediacions de les Rambles, com era el cas del convent del Carme de Barcelona. Aquest convent va patir, al segle XIX, el saqueig de la Guerra del Francès, l’incendi i destrucció de la bullanga de Sant Jaume l’any 1835 i, posteriorment, la desamortització de Mendizábal. Els béns que van poder-se salvar d’aquest i altres convents de la zona van anar a parar a Santa Maria del Pi, que més tard els va redistribuir quan alguns convents desamortitzats es van transformar en parròquies. Alguns objectes però, com aquesta custòdia, van quedar-se al Pi. L’escut dels carmelites, al revers del peu, ens confirma la seva procedència. D’altra banda, mentre que el peu és pot datar del segle XVII, la part superior, en forma de sol radiant ja és clarament del segle XIX.

Calze barroc Obra: Calze barroc Autor: Anònim Data: s. XVIII Estil: Barroc Descripció: La Basílica de Santa Maria del Pi conserva una interessant col•lecció de calzes que van des del segle XV fins als nostres dies. La varietat d’estils que trobem ens permet apreciar les modes que imperaven en cada època i la seva aplicació a l’entorn d’un objecte que té una funció litúrgica molt definida i, alhora, potencia la seva contemplació estètica com una via per arribar a la contemplació de Déu. El calze barroc és un dels exemples més interessants en aquest sentit, per la seva excel•lent qualitat i la gran quantitat d’ornamentació que conté. Des del peu fins a la corona de la copa hi trobem representats els improperis de la Passió de Crist alternats per querubins en un fi treball de repussat i cisellat. A la part interior del peu hi ha l’escut del Pi.

La Sagrada Família Obra: La Sagrada Família Autor: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) Data: s. XVIII Estil: Barroc Descripció: Antoni Viladomat i Manalt és considerat el millor pintor del barroc català. Va néixer i morir a Barcelona on hi desenvolupà la major part de la seva activitat, pintant principalment per esglésies i convents, moltes de les quals van ser incendiades o destruïdes en èpoques posteriors. Per aquesta raó es conserven molt poques obres de la seva extensa producció artística. “La Sagrada Família” fou probablement encarregada per la Reverend Comunitat o la Junta d’Obra de la Parròquia del Pi, d’on Viladomat era feligrès i on va fer-se enterrar. La composició mostra a Maria sostenint al nen Jesús i a Sant Josep en segon terme, sostenint la vara florida que l’identifica. Tota l’escena desprèn amabilitat i tendresa a través de la proximitat i els gestos de les figures, especialment de Maria, sumat a la bona traça de la pintura fan d’aquesta obra un exemple notable de la qualitat artística de Viladomat.

L'Epifania Obra: L’Epifania Autor: Juan Carreño de Miranda (1614-1685) Data: s. XVII Estil: Barroc Descripció: Cada any, per la festa dels Reis, la segona festa més important de la parròquia, aquest quadre era disposat a l’Altar Major, presidint les celebracions. S’hi pot veure a Maria presentat al nen Jesús, amb Sant Josep al costat, davant dels Reis, que l’adoren oferint-li els presents. L’Epifania, o la manifestació de Jesús als pobles de la terra, esta aquí exquisidament representada. La composició, els colors i l’admirable penetració psicològica que l’artista ha conferit a les figures centrals, evidencia les mans d’un gran mestre. Juan Carreño de Miranda, pintor de cambra dels Reis Felip IV i Carles II, fou deixeble de Velázquez, i, com ell, va ser membre destacat de l’escola retratista de la cort espanyola al segle XVII. La seva obra es conserva principalment al Museu del Prado. Es desconeix quan va arribar “l’Epifania” al Pi, però ja hi era a finals del segle XIX, encara que l’autoria no es va fixar fins els anys 80 del segle XX.